ATAC FEIXISTA CONTRA L’ATENEU POPULAR DE SARRIÀ: A CATALUNYA LLUITEM CONTRA EL FEIXISME

Reproducimo comunicado del Partit Comunista Obrer de Catalunya (P.C.O.C.):

A la matinada del dia d’avui, 29 de març, ha aparegut calcinat l’Ateneu Popular de Sarrià degut a un nou atac feixista patit per aquest Ateneu en els darrers quatre mesos. A aquest atac, cal sumar el cada cop major nombre d’agressions feixistes produïdes a Barcelona com, per exemple, els atacs contra Catalunya Ràdio o contra la comunitat musulmana del barri de la Prosperitat per la Mesquita del Carrer de Japó, realitzat pels col·legues de Societat Civil Catalana – xiringuito creat pels reaccionaris corruptes de PP i Ciutadans -, grups de feixistes darrere dels que està organitzacions com Democracia Nacional, amb el silenci còmplice de PP, PSOE i Ciutadans i de l’Estat que mira cap a un altre banda. Al cap i a la fi, són els “demòcrates” – PP, PSOE o Ciutadans – els que apunten i els seus gossos feixistes els que actuen, els que els fan la feina bruta.

El dia anterior de l’incendi provocat pels feixistes contra l’Ateneu de Sarrià, el Delegat del Govern a Catalunya, el reaccionari membre del PP, Enric Millo, no va dubtar a assenyalar amb to amenaçador al President del Parlament, Roger Torrent, i a la diputada del Parlament, i alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, tot advertint al primer “que pot acabar a la presó” i a la segona que encoratja fets vandàlics.

Els feixistes, amb el seu covard atac contra l’Ateneu Popular de Sarrià – que és un atac contra el barri i la seva joventut i contra el moviment associatiu alternatiu del barri que aspira a la transformació de la societat – han volgut deixar clara la seva autoria deixant el clar missatge: “ESTEU MORTS CDR” unit a simbologia feixista, com una esvàstica i una creu cèltica.

L’endemà de la crema de l’Ateneu Popular de Sarrià per part dels feixistes, amb la seva amenaça expressa als CDR, el diari de Pedro J. Ramírez treu a un reportatge titulat “Així són els CDR, el monstre incontrolable de 300 caps que vandalitza Catalunya “(https://www.elespanol.com/reportajes/20180329/cdr-monstruo-incontrolable-cabezas-vandaliza-cataluna/295471575_0.html), etiquetant als CDR com” terrorisme de carrer “, i assenyalant: “Les revoltes, els actes vandàlics, els xocs amb la policia i els talls de carreteres es preparen en aquests comitès. Els CDR són cossos d’insurgència que es caracteritzen per tenir una morfologia totalment diferent al vist fins ara en terrorisme de carrer de baixa intensitat (…) Els CDR recullen a independentistes de dreta, d’esquerra, sense filiació, i fins i tot algun exemplar que mai havia estat independentista i que simplement acudeix a la crida de la violència “. Més endavant, en el mateix article reconeix: ” la transversalitat i l’atomització són dues de les seves característiques principals. Tot ho aglutina. Ningú mana. Tot i que hi ha una coordinadora central, cada CDR és lliure de dissenyar les seves pròpies iniciatives, sense que això impliqui necessàriament als altres CDR (…) En els CDR hi ha gent de totes les edats, i no necessàriament estudiants. Sí que és cert que el gruix principal està conformat per gent jove. Però hi ha integrants fins i tot sexagenaris (…) “.

Continuant dins la campanya de criminalització dels CDR – que en realitat equivalen a una expressió de l’organització embrionària del Poble contra l’opressió de l’Estat feixista i, per tant, a qui realment s’està criminalitzant és al nostre Poble- s’uneixen les opinions del mediocre i reaccionari José Luis Ábalos, secretari d’Organització del PSOE i diputat al Parlament espanyol. En una entrevista realitzada per Europa Press (http://www.europapress.es/nacional/noticia-abalos-psoe-advierte-cdr-catalanes-son- germen-kale-borroka-20180329111536.html), justament el mateix dia 29 de març, assenyala que els CDR “són el germen de la kale borroka (…) la seva funció és el control de la població (…) igual que a Cuba, Nicaragua o Veneçuela, controlar la quadra, qui entra, qui surt i qui parla (…) són elements d’informació, també d’agitació, són un mal germen ” i demana actuar contra els CDR” amb els recursos de l’Estat de Dret perquè a més d’agitar el carrer, assenyalen persones, negocis i partits (…) “. Tot just és això el que està fent contra els CDR – contra aquesta expressió organitzada de resposta del poble català en contra de l’agressió feixista de l’Estat – aquest reaccionari del PSOE, el partit del terrorisme d’estat i de la corrupció, del GAL, de la calç viva i de la condecoració de torturadors en Intxaurrondo.

No hi ha cap dubte que els moviments que estan donant aquests servidors dels monopolis, atenen a la tàctica de criminalitzar la resposta del poble català per, d’una banda, poder parlar de l’existència de violència a Catalunya i així tractar de justificar la fal·laç ordre de processament contra l’independentisme català realitzat pel Tribunal Suprem i influir internacionalment per aconseguir l’extradició de Puigdemont, Ponsatí, Serret, Comín, Rovira i Gabriel i, d’altra banda, per justificar la repressió descarnada de l’Estat feixista espanyol contra el poble català i la cacera que ja s’està produint i que es multiplicarà sens dubte.

Mentre l’Estat espanyol i els seus sicaris carreguen contra el poble català i el criminalitzen, contra els CDR, contra el nostre legítim dret democràtic a l’autodeterminació i a la nostra defensa com a poble i com a classe, no dubten a blanquejar al feixisme, a mirar cap a un altre costat o, directament, silenciar el nombre cada vegada més gran d’agressions realitzades pels feixistes a Catalunya.

A Catalunya el que avui està en joc no és la independència com falsament assenyalen els feixistes i hipòcritament s’hi suma l’oportunisme i l’esquerra del sistema o falsa esquerra, mirant a una altra banda i alineant-se amb els primers; a Catalunya el que hi ha en joc és el tancar-li el pas al feixisme, és frenar un Estat feixista que sotmet als pobles i al proletariat, no només del nostre país sinó també de la resta de l’estat espanyol.

El desenvolupament del capitalisme monopolista a Espanya nega no només els drets nacionals de Catalunya, o del País Basc i Galícia, sinó que nega el desenvolupament de la classe obrera, dels camperols i fins i tot d’algunes capes de la burgesia. El nostre poble està comprovant, a la seva pròpia pell, que el mètode que la burgesia catalana ens venia per tal de conquerir la nostra emancipació nacional – el de la democràcia i el somriure per conquerir la independència- no només no és el camí, sinó que l’Estat està carregant contra el Govern de Catalunya com si hagués realitzat una revolució, que precisament no es va fer. Avui el nostre poble pensa que és necessària la independència per conquerir la democràcia i per això està organitzant, pel seu compte, a independentistes, demòcrates, comunistes, etcètera, en els CDR. El nostre Partit té el deure de ser-hi present, i allí hi és, als CDRs amb la lluita del nostre poble, per demostrar que únicament units i organitzats des de la base, des d’una posició classista, proletària, i dotant-nos amb l’objectiu que la lluita ha de ser la lluita pel socialisme – única via per la qual podrem exercir amb plenitud tots els nostres drets democràtics, tant nacionals com de classe-. És important que els CDRs s’estenguin al llarg del nostre país, però també que s’estenguin i penetrin a les fàbriques, als centres de treball, així com que s’enforteixi l’organització dels diferents CDRs, conformant progressivament el Front Únic del poble de Catalunya.

Fem una crida als treballadors de l’Estat espanyol, a les organitzacions d’esquerra honrades, i les que es denominen revolucionàries per anar teixint poder popular, anar edificant un Front Únic del Poble que estrenyi llaços de solidaritat i d’internacionalisme proletari amb el poble de Catalunya , que s’estrenyin els llaços de solidaritat i lluita del proletariat de l’estat espanyol i de les nacions que el composen i conformem un Front Únic de lluita per la independència de la nostra classe d’un sistema corrupte i d’un estat que el manté i que nega el futur i la nostra dignitat com a obrers i com a pobles. El que ens juguem a Catalunya és derrotar a l’Estat feixista, el mateix que agredeix als obrers de Martorell, de la Zona Franca, de Sagunt, Madrid, Sevilla o Vigo.

EL FEIXISME NO PASSARÀ, LLIBERTAT DE TOTS ELS PRESOS POLÍTICS!

VISCA L’INTERNACIONALISME PROLETARI!

PEL FRONT ÚNIC DEL POBLE, PEL SOCIALISME!

Barcelona 29 de març de 2018

COMITÉ NACIONAL DEL PARTIT COMUNISTA OBRER DE CATALUNYA (P.C.O.C.)

ATAQUE FASCISTA CONTRA EL ATENEU POPULAR DE SARRIÀ: EN CATALUÑA ESTAMOS LUCHANDO CONTRA EL FASCISMO

En la madrugada del día 29 de marzo ha aparecido calcinado el Ateneu Popular de Sarrià, un nuevo ataque fascista sufrido por dicho Ateneu en los últimos cuatro meses, al que deben de sumarse un cada vez mayor número de agresiones fascistas producidas en Barcelona como, por ejemplo, los ataques contra Catalunya Radio o contra la comunidad musulmana que se suceden en la Prosperitat contra la Mezquita del Carrer de Japó, realizado por los colegas de Societat Civil Catalana – chiringuito creado por los reaccionarios corruptos de PP y C’s –, grupos de fascistas detrás de las que están organizaciones como Democracia Nacional, con el silencio cómplice de PP, PSOE y C’s y la vista gorda del Estado. Al fin y al cabo, son los “demócratas” – PP, PSOE o C’s – los que apuntan y sus perros fascistas los que actúan, los que les hacen el trabajo sucio.

El día anterior del incendio provocado por los fascistas contra el Ateneu de Sarrià, el Delegado del Gobierno en Cataluña, el reaccionario miembro del PP, Enric Millo, no dudó en señalar amenazantemente al President del Parlament, Roger Torrent, y a la diputada del Parlament, y alcaldesa de Girona, Marta Madrenas, advirtiéndole al primero “que puede acabar en la cárcel” y a la segunda que alienta hechos vandálicos.

Los fascistas, en su cobarde ataque contra el Ateneu Popular de Sarrià – que es un ataque contra el barrio y su juventud y contra el movimiento asociativo alternativo del barrio que aspira a una transformación de la sociedad – han querido dejar claro su autoría dejando un nítido mensaje: “ESTÁIS MUERTOS CDR” unido a simbología fascista, a una esvástica y una cruz céltica.

Al día siguiente de la quema del Ateneu Popular de Sarrià por parte de los fascistas, con su amenaza expresa a los CDR, el periódico de Pedro J. Ramírez saca a un reportaje titulado “Así son los CDR, el monstruo incontrolable de 300 cabezas que vandaliza Cataluña” (https://www.elespanol.com/reportajes/20180329/cdr-monstruo-incontrolable-cabezas-vandaliza-cataluna/295471575_0.html ), etiquetando a los CDR como “terrorismo callejero”, y más concretamente, señalando “Las revueltas, los actos vandálicos, los choques con la policía y los cortes de carreteras se preparan en estos comités. Los CDR son cuerpos de insurgencia que se caracterizan por tener una morfología totalmente distinta a lo visto hasta ahora en terrorismo callejero de baja intensidad (…) Los CDR recogen a independentistas de derecha, de izquierda, sin filiación, e incluso algún ejemplar que nunca había sido independentista y que simplemente acude a la llamada de la violencia”, para más adelante tener que reconocer que “La transversalidad y la atomización son dos de sus características principales. Todo lo aglutina. Nadie manda. A pesar de que hay una coordinadora central, cada CDR es libre de diseñar sus propias iniciativas, sin que ello implique necesariamente a los demás CDR (…) En los CDR hay gente de todas las edades, y no necesariamente estudiantes. Sí que es cierto que el grueso principal está conformado por gente joven. Pero existen integrantes incluso sexagenarios (…)”.

Continuando en la campaña de criminalización de los CDR, que en realidad es una expresión de la organización embrionaria del Pueblo contra la opresión del Estado fascista y, por tanto, a quien se está criminalizando es a nuestro Pueblo, se unen las opiniones del mediocre reaccionario José Luis Ábalos, Secretario de Organización del PSOE y diputado en el Parlamento español, en una entrevista realizada por Europa Press (http://www.europapress.es/nacional/noticia-abalos-psoe-advierte-cdr-catalanes-son-germen-kale-borroka-20180329111536.html ), precisamente el mismo día 29 de marzo, donde señala que los CDR “son el germen de la kale borroka (…) su función es el control de la población (…) al igual que en Cuba, Nicaragua o Venezuela, controlar la cuadra, quien entra, quién sale y quién habla (…) son elementos de información, también de agitación, so un mal germen” pidiendo actuar contra los CDR “con los recursos del Estado de Derecho porque además de agitar la calle, señalan personas, negocios y partidos (…)”. Precisamente esto es lo que está haciendo contra los CDR – contra esta expresión organizativa de respuesta del pueblo catalán contra la agresión fascista del Estado – este reaccionario del PSOE, el partido del terrorismo de estado y de la corrupción, del GAL, de la cal viva y de la condecoración de torturadores en Intxaurrondo.

Sin duda estos movimientos que están dando los lacayos de los monopolios, atienden a la táctica de criminalizar la respuesta del pueblo catalán para, por un lado, vestir el muñeco para mostrar la existencia de violencia en Cataluña a fin de justificar el falaz auto de procesamiento contra el independentismo catalán realizado por el Tribunal Supremo e influir internacionalmente para conseguir la extradición de Puigdemont, Ponsatí, Serret, Comín, Rovira y Gabriel y, por otro, para justificar la represión descarnada del Estado fascista español contra el pueblo catalán y la cacería que ya se está produciendo y que, sin duda, se multiplicará.

Y mientras el Estado español y sus esbirros arremeten contra el pueblo catalán y lo criminalizan, contra los CDR, contra nuestro legítimo derecho democrático a la autodeterminación y a nuestra defensa como pueblo, y como clase, no dudan en blanquear al fascismo, en mirar hacia otro lado o, directamente, silenciar el número cada vez mayor de agresiones realizadas por los fascistas en Cataluña.

En Cataluña lo que hoy está en juego no es la independencia, como falsamente señalan los fascistas a lo que hipócritamente se suma el oportunismo, la izquierda del sistema o falsa izquierda, mirando para otro lado y alineándose con los primeros; en Cataluña lo que hay en juego es el cerrarle el paso al fascismo, es frenar a un Estado fascista que somete a los pueblos y al proletariado, no sólo de nuestro país sino también del resto del estado español.

El desarrollo del capitalismo monopolista en España niega no sólo los derechos nacionales de Cataluña, o del País Vasco y Galicia, niega el desarrollo de la clase obrera, de los campesinos e incluso de capas de la burguesía. Nuestro pueblo está comprobando, en sus propias carnes, que el método que nos vendía la burguesía catalana para conquistar nuestra emancipación nacional, la democracia y la sonrisa para conquistar la independencia, no sólo no es el camino, sino que el Estado está arremetiendo contra el Govern de Catalunya como si hubiera efectuado una revolución, que precisamente no se hizo. Hoy nuestro pueblo piensa que es necesaria la independencia para conquistar la democracia, y en ello está organizándose por su cuenta, independentistas, demócratas, comunistas, etcétera, en los CDR. Nuestro Partido tiene el deber de estar, y está, en los CDRs, con la lucha de nuestro pueblo, para mostrarle que únicamente unidos y organizados desde la base, desde una posición clasista, proletaria, y dotándonos que el objetivo debe ser la lucha por el socialismo, que es la única vía por la que podremos ejercer con plenitud todos nuestros derechos democráticos, tanto nacionales como de clase. Es importante que los CDRs se extiendan por los máximos lugares de nuestro país, pero también que se extiendan y penetren en las fábricas, en los centros de trabajo, así como que se fortalezca la organización de los distintos CDRs, conformándose progresivamente el Frente Único del Pueblo de Cataluña.

Hacemos un llamamiento a los trabajadores del estado español, a las organizaciones de izquierda honradas, y a aquéllas que se denominan revolucionarias a ir tejiendo poder popular, ir edificando un Frente Único del Pueblo que estreche lazos de solidaridad y de internacionalismo proletario con el pueblo de Cataluña, que se estrechen los lazos de solidaridad y lucha del proletariado del estado español y de las naciones que lo componen y conformemos un Frente Único de lucha por la independencia de nuestra clase de un sistema corrupto y un Estado que lo mantiene y que niega el futuro y nuestra dignidad como obreros y como pueblos. Lo que nos jugamos en Cataluña es derrotar al Estado fascista, el mismo que agrede a los obreros de Martorell, de la Zona Franca, de Sagunto, Madrid, Sevilla o Vigo.

¡EL FASCISMO NO PASARÁ, LIBERTAD DE TODOS LOS PRESOS POLÍTICOS!

¡VIVA EL INTERNACIONALISMO PROLETARIO!

¡POR EL FRENTE ÚNICO DEL PUEBLO, POR EL SOCIALISMO!

Barcelona, 29 de marzo de 2018

COMITÉ NACIONAL DEL PARTIT COMUNISTA OBRER DE CATALUNYA (P.C.O.C.)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *